Equus, de Peter Shaffer: Apol·lo contra Dionís

Hi ha un moment en el primer acte de Private Lives, de Noël Coward, en què Amanda Prynne afirma el següent: “I think very few people are completely normal really, deep down in their private lives. It all depends on a combination of circumstances.” Una no-normalitat que a l’obra Equus, de Peter Shaffer, es manifesta a través de la conducta extravagant -i finalment salvatge- d’un jove de 17 anys, Alan Strang (Lluís Arruga), el qual és arrestat i portat a judici després d’haver cegat amb un punxó cinc cavalls de la cavallerissa on treballava els caps de setmana. La jutgessa Hesther Salomon (Ivana Miño), per evitar-li una condemna dura, envia Alan a un reputat psiquiatre, Martin Dysart (Carles Fígols), perquè l’examini i provi d’escatir les possibles raons que expliquin un acte tan brutal com aquest. A partir de les converses -no gens senzilles- entre Dysart i Strang, el psiquiatre descobreix de mica en mica l’afició que el noi va començar a sentir de ben menut pels cavalls i com aquesta afició va anar augmentant fins a esdevenir pràcticament una religió, tal com ho demostra la veneració que sentia pel pòster d’un cavall que tenia a l’habitació i que havia substituït significativament la imatge anterior d’un Crist redemptor. La nit del brutal atac als cavalls, Alan va provar de mantenir relacions sexuals amb Jill Mason (Júlia Ferré), la noia que el va introduir a la feina de les cavallerisses, però li va resultar impossible de culminar el coit a causa d’una visió quasi lul·liana del seu cavall adorat (Diamant) mentre provava de fer l’amor amb ella. La impotència i el desesper davant d’aquesta situació van dur Alan a voler “apagar la llum divina” que procedia dels ulls dels animals i que el turmentava i angoixava.

Lluís Arruga interpretant Alan Strang

La impossibilitat d’Alan de viure amb llibertat la passió que sentia pels cavalls a causa d’un entorn familiar hostil, amb una mare religiosa (Mercè Rovira) i un pare socialista reprimit (Xavi Lite); l’intent d’“entendre” el pacient per part del psiquiatre i el desig de la jutgessa de “reconduir” una actitud moralment i socialment inacceptable, tot plegat fa que la “passió equina” d’Alan Strang es pugui interpretar com una paràbola de l’homosexualitat, on el cavall adorat adquiriria la categoria de divinitat masculina davant la qual postrar-se i sotmetre’s en secret [1]. Tanmateix, més enllà d’aquest paràbola cal remarcar també l’efecte que el descobriment de la conducta d’Alan Strang produeix en Martin Dysart. L’intercanvi d’informació entre pacient i metge permet no només descobrir la passió oculta d’Alan, sinó també el drama conjugal del psiquiatre, un personatge castrat emocionalment, que acaba envejant la passió que el seu pacient sent i que ell no ha experimentat mai, ja que l’èxit i la respectabilitat obtinguts al llarg de la seva carrera l’han engavanyat sentimentalment. Al final de l’obra i davant l’exigència de la jutgessa de “guarir” el noi i retornar-lo a la senda de la “normalitat”, el metge acceptarà l’encàrrec a contracor, ja que ell sap millor que ningú que “normalitzar” Alan significarà manllevar-li el component passional que fins aleshores, malgrat el patiment causat, havia donat sentit a la seva vida.

Carles Fígols interpretant Martin Dysart

Friedrich Nietzsche exposa a L’origen de la tragèdia la tensió existencial entre les forces de l’ordre, la mesura i la raó, trets encarnats mitològicament pel déu Apol·lo, i la vitalitat i el component passional, que a la Grècia clàssica s’associava a la divinitat de Dionís. Aquesta tensió entre l’element apol·lini i l’element dionisíac de la condició humana és una dialèctica habitual en el teatre de Peter Shaffer. La maduresa endreçada i harmònica de l’home quotidià que podem associar a Martin Dysart també la trobem en la figura d’Antonio Salieri a Amadeus, de la mateixa manera que la follia passional i vital que configura el caràcter d’Alan Strang també caracteritzen Mozart a l’esmentada obra. Tant a Equus com a Amadeus, el personatge apol·lini provarà de comprendre el personatge dionisíac abans de procedir-ne a la destrucció -per circumstàncies professionals o per despit- en ser incapaç l’un d’assolir les qualitats que enveja de l’altre.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 4-1.jpg
D’esquerra a dreta: Ivana Miño, Carles Fígols, Lluís Arruga, Andreu Lahoz, Mercè Rovira, Júlia Ferré i Xavi Lite.

La companyia Cop de Teatre, de la mà del seu director Denis Fornés, ha bastit una proposta interessant en presentar-nos un escenari fantasmagòric que ens permet endinsar-nos en les entranyes del malson en què es troben immergits tots els protagonistes del drama. També resulta encertada la inquietant proposta simbòlica del cavall Diamant, molt ben executada físicament per Andreu Lahoz. Bones interpretacions individuals (molt especialment les de Lluís Arruga, Carles Fígols i Mercè Rovira), per bé que el conjunt grinyoli en algun moment de l’obra. Si bé els intèrprets construeixen els personatges amb solvència, la química o connexió entre ells a voltes resulta poc perceptible, com si cada intèrpret hagués treballat intensament el seu personatge mantenint, però, una certa distància -física i emocional- respecte a l’altre. No resulta estrany, doncs, que els moments més assolits siguin aquells que tendeixen al soliloqui, mentre que allà on la interacció entre els personatges té més pes el resultat sigui més aviat fred. Amb tot, però, gràcies a la tensió generada per l’esmentat treball individual de cada un dels intèrprets, a més de la suggeridora proposta escènica, la qualitat global del muntatge resulta més que notable i, no cal dir-ho, altament recomanable.

Equus, de Peter Shaffer, es pot veure a l’Escenari Joan Brossa fins al 25 d’octubre.

[1] Cal recordar que el qualificatiu “malaltís” i “antinatural” aplicats al comportament d’Alan són uns termes que el 1973 a la Gran Bretanya encara s’usaven per descriure l’homosexualitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s