Rèplica a Albert G. i Jordi Casanovas

Benvolguts Albert G. i Jordi Casanovas,

Arran dels comentaris que tots dos han exposat en aquest bloc després de la meva darrera entrada, Elisa Díez, les opinions i la crítica, m’agradaria manifestar unes puntualitzacions que considero necessàries.

1) En efecte, no he estat mai a la Sala Planeta -ben aviat, però, esmenaré aquesta imperdonable falta!- i desconeixia, per tant, que el bar de la Sala Planeta fos una mena d’auditori. Tot amb tot, insisteixo a fer públic el meu total respecte i simpatia per les xerrades/debats/tertúlies celebrades en indrets com bars, ateneus, places públiques, etcètera. Només afegiré, per reafirmar això que dic, que les meves presentacions inicials dels cursos de la representació teatral/història del teatre que he impartit fins ara a la UOC -tot i disposar d’aules i auditoris si ho hagués requerit-, les he celebrades sempre en un bar del barri de Gràcia. Em sembla, doncs, que no cal que afegeixi res més en aquest sentit.

2) M’agradaria trobar exactament, senyor Casanovas, en quina ratlla de l’escrit jo defenso ningú. Jo ni he subscrit ni he atacat o defensat res (llevat d’un apunt sobre el paper de la crítica arran d’un comentari absurd per part d’un anònim). La síntesi del meu escrit només buscava trobar un possible debat amb idees i arguments que desmentissin/desmuntessin el que deia Díez. Si el seu escrit és matusser i fals deu ser ben fàcil de rebatre’l de dalt a baix. Jo esperava trobar, com dic, algú -tant per part dels afectats pel seu atac com pels que se’n “salvaven”- que fes una exposició argumentativa que deixés literalment sense paraules l’autora (una mica el que faig jo amb els meus escrits quan toca defensar-los, com és ara el cas). La meva sorpresa, però, ha estat observar que malauradament només hi ha hagut atacs i desqualificacions a l’autora. Deien els jesuïtes que cal odiar el pecat, no el pecador, però és evident que sempre ha estat molt més fàcil lapidar una persona -ja sigui per mitjà de l’exabrupte barroer o del sarcasme cruel- que una idea, per errada o esbiaixada que pugui resultar o semblar. I això, benvolguts senyors, no és una opinió, és pura praxi històrica.

3) Un congrés o unes jornades acadèmiques tenen en general una durada d’un a tres dies. Cal infraestructura, organització i pressupost -cada cop més migrat, per cert!- per acollir ponents que poden provenir de fora del territori (i fins i tot del país). Després del certamen hi ha una feina de compilació, correcció, i fins i tot d’ampliació, si cal, de les aportacions a l’acte, amb l’objectiu que allò que s’ha exposat i debatut s’acabi publicant i es pugui projectar el coneixement generat. Un dia ja vaig més o menys fer referència a la complicada i eclèctica agenda que té un grup de recerca entre mans (començant pel simple fet que no tot depèn del grup exclusivament). Les previsions per a projectes a la llarga poden ser biennals o triennals. Potser aviat en parlaré a bastament de tot plegat, ja que crec que fóra bo que es conegués d’una vegada per totes la feina que es duu a terme entre la sovint mal vista -per presumpte elitisme, exclusivisme, o d’altres carallotades semblants- universitat. En aquest sentit, reconec que hi ha una desinformació quasi total i un conseqüent decalatge entre allò que es produeix i el nul ressò social que genera aquesta producció; sense anar més lluny, la mateixa Lurdes Barba, de fet, m’ho va retreure personalment i sense embuts a les Jornades que vaig coorganitzar ara fa un any a l’IT: “qui s’hagi encarregat de la difusió d’aquestes jornades ho ha fet fatal, però fatal, eh?”, em va dir textualment de manera simpàtica i sincera. No cal dir que el responsable era un servidor… i que malauradament tenia tota la raó! I està clar que la desinformació és un magnífic planter per a la incomprensió i la malfiança.

4) Per acabar, no hi havia (ni hi ha) ironia quan afirmava que espero comptar amb la seva presència, senyor Casanovas, quan l’esdeveniment tingui lloc. També espero que la situació no sigui tan terminal com vostè manifesta al final del seu darrer comentari, que el congrés s’acabi celebrant i que, per descomptat, resulti d’allò més profitós per a tothom.

Agraït pels comentaris exposats, els envio a tots dos una cordial salutació,

Jordi Vilaró

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s