El mite Boadella: resposta a alguns comentaris

Aquest és un petit escrit de resposta a alguns dels diversos comentaris generats per l’article El mite Boadella, publicat en aquest mateix bloc i a Núvol la setmana passada, i que també he penjat en el mateix apartat de comentaris de l’article:

Celebro la polèmica generada per l’article, però veig que a certa gent els costa llegir bé un escrit llarg. Per simplificar i aclarir dubtes respecte a la meva exposició:

1) Boadella és una de les principals figures del teatre català contemporani, tal com provo d’explicar a bastament a la primera part de l’article; el seu teatre, personalment, encara ara m’interessa, tal com també explico al darrer paràgraf de l’article. Hi ha gent, però, que és inflexible amb el binomi ètic-estètic i rebutja l’artista si la seva qualitat humana o ideològica no està a l’alçada del seu art. Em sembla molt bé: aquesta mateixa gent tampoc no deu llegir Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Estelrich, Martí de Riquer, Llorenç Villalonga, Néstor Luján, Eduardo Mendoza, Félix de Azúa… Tot són opcions respectables, no cal dir-ho, per bé que jo no les comparteixo.

2) Provo de diferenciar la trajectòria artística (indiscutible, malgrat que hi pugui haver espectacles pitjors que altres, fet normal atès el mig segle de trajectòria i produccions!) de l’actitud personal-política, la qual ha anat canviant amb el pas del temps: de crítica contra tot, a crítica contra una idea única. I és precisament gràcies a carregar contra aquesta idea única que se li fa un teatre públic a mida: Esperanza Aguirre hauria fet el mateix amb el Boadella de Teledeum o si no hagués abandonat Catalunya per les raons que ho va fer?

3) No estic en contra de cap teatre públic -només faltaria!- ni dubto de la qualitat de Boadella com a director-programador, només en critico la incoherència: trobo incoherent jugar el mateix paper transgressor d’outsider de fa 20 o 30 anys i alhora ser el nen mimat d’un govern determinat. Un outsider, per definició, no el mima ningú més que el seu públic i, sobretot, ha de ser un ull de poll per al sistema (el que sigui), i això Boadella ja ha deixat de ser-ho fa anys i, el que és pitjor, fins i tot ho ha deixat de ser per als mateixos a qui ell tan paranoicament persegueix…

Anuncis

7 pensaments sobre “El mite Boadella: resposta a alguns comentaris

  1. Home, Jordi, respecte al punt q)…que tampoc és això! Vull dir, que perque algú et digui que no està d’acord en la importancia artística de la obra actual de Boadella no vol dir que sigui inflexible i no sé quantes coses més, sino que simplement que el seu criteri en quan a la valua del seu teatre no coincideix amb el teu. És exactament el meu cas, i de la llista que has posat uns m’interessen i els altres no gens.

  2. Benvolguda Teresa,
    Si deixem de banda els gustos personals -que són indiscutibles, per descomptat!-, és a dir, el dret que t’agradi el teatre de Boadella o no, la vàlua i importància global del teatre de Boadella, ja em perdonaràs, però em semblen del tot indiscutibles. Et recomano en aquest sentit de fer un cop d’ull als treballs de recerca d’Anna Corral o de Jill Buckenham, per exemple, per entendre el significat global del seu teatre des d’una perspectiva i un enfocament del tot objectius.
    D’altra banda, aquesta setmana, i arran de l’article, he discutit amb alguna persona -via twitter- que explícitament rebutjava part dels escriptors que esmento, precisament, per raons morals. D’aquí que m’hi referís a la meva rèplica.
    T’agraeixo, però, el comentari.
    Ben cordialment,
    Jordi

    • Doncs si la importància del teatre de Boadella (jo sempre he especificat actual, no de fa trenta anys) és indiscutible, “apaga y vámonos” ! En el mon del art no em sembla de rebut dir que algú és indiscutible (i parlo només de la vesant artística, eh). Serà indiscutible per a tu, ja vec que no admets opinions divergents en aquest tema…i a mi em sembla, ja em perdonaràs també, que tot es opinable.

      • Visc a Madrid i segueixo sempre qualsevol obra de l’Albert Boadella. Puc assegurar-te que les seves creacions son avui molt mes profundes i brillants que fa trenta anys. Teresa, cal parlar amb coneixement del tema i no deixar-se portar pel que diuen uns quants interessats en rebaixar una gran personalitat de l’art catalá. Si no ho has vist es millor parlar d’altres coses.

      • Tu vius a Madrid i jo hi soc per feina 3 dies a la setmana. No sé que et fa suposar que no tinc coneixement del tema, ni he vist les seves darreres produccions. O sigui, que puc parlar d’altres coses, però també del teatre actual del Boadella.
        M’hagués semblat clarament prepotent el teu comentari, sino fos per l’apunt humorístic del final “una gran personalitat de l’art català”:
        Pero en vista de que aqui, si no es combrega amb la linea oficial, t’acusen fàcilment de incult/a, acabo la meva serie d’intervencions amb un Visca Boadella i el forat del seu cul!

  3. Per a qui li pugui interessar i per cloure ja el tema Boadella. Bibliografia mínima sobre Els Joglars (per ordre alfabètic d’autors):

    Joan Abellán, Els Joglars/espais. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 2002.

    Joan Abellán, La dramatúrgia escrita de la companyia Els Joglars: Anàlisi dels textos produïts per als espectacles creats en el període 1970-2000. Departament de Filologia Catalana. Facultat de Lletres. Universitat Autònoma de Barcelona, 2002.

    Jill Buckenham Transgression and Progression: The Ubú Plays of Els Joglars. Universitat de Kent, 2009.

    Anna Corral, Música y dramaturgia: Dramaturgia musical y escenográfica en Els Joglars. Departament de Filologia Francesa i Romànica. Facultat de Lletres. Universitat Autónoma de Barcelona, 2009.

    Enrique Herreras, Los Diez mandamientos de la ley de Els Joglars: reflexión litúrgico-estético-política sobre cuarenta años de gran teatro y prodigiosos escándalos. Alzira: Algar, 2005

    Rogério Santos de Oliveira, El proceso creativo teatral: conceptualización y análisis a través de su aplicación a la obra de Albert Boadella y Els Joglars. Universidad de Alcalá. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Filología, 2010.

    Mercè Saumell, Teatre contemporani de dramatúrgia visual a Catalunya: 1960-1992: aportacions formals, connexions amb el panorama internacional (d’ El Joc a Daalí). Departament de Filologia Catalana. Facultat de Lletres. Universitat Autònoma de Barcelona, 2007.

    – – –

    A tot això cal afegir, a més, la presència ineludible a qualsevol compendi o història del teatre contemporani català de Els Joglars amb Albert Boadella al capdavant, juntament amb Els Comediants, La fura dels baus, La Cubana, Dagoll Dagom…(estudis de David George & John London, Maria Delgado, Mercè Saumell…)

    D’altra banda, ben aviat -amb sort aquesta mateixa tardor!- sortirà un llibre d’assaig sobre la relació de la dona amb el món del teatre, editat per Jordi Lladó i un servidor, on hi haurà, entre d’altres temes, una sucosíssima entrevista a Glòria Rognoni feta per l’especialista en el teatre de Els Joglars, Anna Corral, i on l’actriu repassarà la seva experiència humana i professional amb Els Joglars en general i amb Albert Boadella en particular.

    I després de tot això, evidentment tothom té tot el dret del món a considerar que el teatre de Boadella “no valgui res”. Sens dubte que en art tot és opinable, Teresa; dissortadament, però, no tot és demostrable. Tu pots opinar (i tothom pot fer-ho), i després els investigadors ens cremarem les celles amb tesis doctorals, treballs de recerca, articles acadèmics, etcètera, no pas amb l’esperit d’evitar cap divergència respecte als “opinadors”, sinó més aviat amb la intenció de combatre la ignorància i el desconeixement.

    No cal dir que estaré encantat de llegir les teves objeccions acadèmiques al darrer teatre de Boadella on sigui que les exposis/publiquis. Només fes-m’ho saber, sisplau, quan ho facis.

    Gràcies per endavant.

    Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s