MussART 2013: una crònica personal

Quan Francesc Cerro em va proposar d’obrir el Festival MussART d’enguany amb la conferència inaugural, em vaig sentir afalagat per la confiança, però alhora també una mica desconcertat per la magnitud del tema proposat –les cares de l’amor a la literatura occidental– i el desconeixement de la dinàmica del certamen en qüestió. A mesura que vaig anar-ne coneixent els detalls, però, i alhora que m’anava immergint –i gaudint!– en unes lectures que feia força temps que tenia arraconades, vaig poder anar-me formant una imatge de l’espectacle que cada cop esdevenia més i més excitant: el poble abandonat, la bellesa dels textos que anàvem seleccionant, els atractius rapsodes, a més de la capacitat professional i creativa d’en Francesc, van ajudar-me a anar augmentant aquest nivell d’excitació a mesura que la data del festival s’apropava.

I en arribar el dia he de reconèixer que la realitat va superar amb escreix les mateixes expectactives que d’antuvi m’havia format. La boira inicial al peu de les muntanyes de Prades, que va aparèixer com per confirmar la fantasmagoria associada a les restes del poble de La Mussara que s’apinyen al voltant de l’església, es va anar escampant per deixar lloc a una meravellosa posta de sol que va coincidir amb el cènit rapsòdic dels intèrprets, els quals es van encarregar de transmetre tot un seguit de textos literaris de totes les èpoques i estils a uns amatents espectadors que per un dia van omplir de vida aquest abandonat poble del Baix Camp. Un cop finalitzada la meva conferència –un viatge personal a través dels diferents tipus d’amor que podem trobar a la literatura d’occident, posant un especial èmfasi en la relació entre l’amor i la mort–, el públic va anar passant per punts estratègics del poble on els esperaven els rapsodes per iniciar aquest particular viatge literari a través del temps.

Pel que fa a aquests rapsodes, cada un d’ells va ser capaç de transmetre part de la seva personalitat en el fragment literari que recitava: Xavier Graset va barrejar a parts iguals passió i ironia segons el text, tot generant una curiosa tensió que podia arribar a ser desconcertant: del Life Story de Tennessee Williams a les Corrandes d’exili de Pere Quart, Graset va ser capaç de trobar el to adequat per a cada ocasió i fer el canvi de registre en el moment adequat, fent passar el públic del rictus seriós al somriure en pocs instants. Gerard Quintana, a la vora de la singlera, recitava poemes d’autors que precisament es trobaven a la vora de llur personal singlera –estètica o personal–: Leopardi, Rimbaud, Baudelaire… Textos i personatges maleïts que Quintana va saber explotar de manera excel·lent; la imatge que transmetia el músic i els seus textos, amb posta de sol inclosa, l’haurien volgut els mateixos Turner o Delacroix per a les seves romàntiques creacions. Una mica més avall –geogràficament parlant!–, Jaume Comas va fer vibrar tothom amb la seva veu baritonitzada que tot autor hauria desitjat sentir a través seu. Ningú crec que sigui capaç de llegir el fragment de “Els morts” dels Dublinesos de James Joyce com ell ho va fer. Al peu de l’església enrrunada del poble, Enric Majó va recitar François Villon i Thomas Mann i va literalment corprendre tot el públic amb el Romancero Gitano de Lorca. Va aconseguir que la gent quasi no fes cas a la guia en acabar el seu recitat i no es movés de lloc, corglaçats com els va deixar amb la seva antològica lectura. Finalment Ivana Miño va simplement interpretar –en el sentit més ple i més bell que ho permet l’art del teatre– fragments de Romeu i Julieta, del Werther de Goethe i de Miquel Martí Pol, entre d’altres. Aquesta exquisida interpretació dels textos al llindar d’una porta en ruïnes, però talment com si es trobés al bell mig d’un escena a la italiana, va emocionar tothom.

Un cop acabat l’original espectacle, molta gent es va quedar a sopar al refugi que hi ha uns metres més enllà del poble i tot seguit la vetllada va cloure amb un vibrant concert del músic i compositor tarragoní Roger Benet, als afores del refugi.

He de confessar que no havia assistit mai a un festival d’unes característiques semblants: per l’originalitat de la idea, per la idoneïtat de l’entorn i per la indubtable qualitat dels artistes participants. Tot plegat, a més, amanit per la cordialitat dels organitzadors del poble de Vilaplana i la bona sintonia i agradable proximitat entre els participants i el públic: breus xerrades, preguntes, comentaris espontanis entre assistents i artistes van ser freqüents en acabar el recital i fins a l’hora de sopar. Un nombre d’assistents, per cert, prou important per les dimensions de l’indret –entre 400 i 500 persones–, però gens sorpenent, esclar, atesa la qualitat de l’espectacle.

I un darrer esment per al director del festival, Francesc Cerro. De la seva sensibilitat artística i de les seves inquietuds culturals, ja en tenia una idea força aproximada d’un temps ençà; veure i copsar, però, el producte resultant de totes aquestes idees, m’ha resultat realment sorprenent. D’idees si fa no fa tots en tenim –i alguns fins i tot de bones!–, però d’aquí a donar-hi forma, cos i contingut com ho ha fet en Francesc, amb tan poc temps i relativament pocs recursos, no és a l’abast de tothom. Només aquells a qui la pulsió artística batega a un ritme molt més fort i intens que la resta són capaços de crear petits grans actes com aquest MussART. Enhorabona, doncs, Francesc, però també enhorabona a la Ivana, a en Jaume, a l’Enric, a en Xavier, a en Gerard i a en Roger!

I per molts anys més al MussART, esclar!

MUSSART FOTOS

Anuncis

5 pensaments sobre “MussART 2013: una crònica personal

  1. Ungran resum del Mussart 2013, molt interessant per la gent a la que ens costa ina mica llegir poesia i d’altres, es una manera mes dolça i agradable de fer-ho, visaltres i l’entorm un vareu fer molt apassionant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s