Els feréstecs: deliciosa botifarra amb gnocci

Carlo Goldoni és un autor francament interessant. Creador d’uns caràcters sovint deutors de la força física i visual dels personatges-arquetipus de la Commedia dell’arte, l’autor venecià superarà tanmateix els esquemes prototípics dels Arlecchino, Colombina, Pulcinella, Pantalone, etcètera, per atansar-se cap a un protorealisme que, passat pel sedàs costumista, permetrà retratar, a través d’un espill deformat (herència molièresca), uns tipus socials determinats. Goldoni supera els canovacci (canemàs) i elaborarà progressivament arguments complexos amb què retratar segments socials per mitjà de formes populars i properes a un públic que, no ho oblidem, estava avesat als lazzi de la Commedia. A I rusteghi (Els feréstecs), obra creada en el període de maduresa de l’autor, el resultat projectarà un fresc de la burgesia veneciana de l’època, com dic, passada per la deformació d’actituds i caràcters. A més, per atorgar més relleu a aquests retrat-tipus, Goldoni introdueix un aspecte nou: el dialectalisme com a element que retrata encara més les arrels d’aquest estament social i que des d’un punt de vista dramàtic potenciarà l’element farsesc. El resultat és una comèdia en què es posa en evidència el conservadorisme, la intolerància i l’absurditat de fons i forma d’una decadent burgesia veneciana, decadència que Goldoni remataria posteriorment a La commedia della villegiatura (la trilogia de l’estiueig).

Per dur a escena una obra amb uns trets tan peculiars –personatges arquetípics, barreja dialectal, argument elaborat (si més no en comparació amb els canovacci de la Commedia)–, calen profunds coneixements teatrals i molta imaginació escènica. D’aquests dos elements, però, Lluís Pasqual va més que servit: l’esperit decadent que es projecta a través de les mostres de costumisme, l’aferrament a les tradicions i l’egoisme d’un col·lectiu que crea un microscosmos social molt localitzat, el director molt hàbilment sap traslladar-ho a unes coordenades espai-temps ben properes a nosaltres com són la Primera República i el carlisme. El carlisme, de fet  és un moviment polític que, atès el seu caràcter rural en una Catalunya ja industrial (en especial durant la segona i la tercera carlinades), proporciona a Pasqual la situació adequada per establir aquest paral·lelisme venecianocatalà. La mescla dialectal italiana té el seu magnífic correlat català a través de les variants dialectals occidental-valenciana, central (de terres gironines) i baleàrica, que el director posa en boca dels diversos personatges de l’obra. Des d’un punt de vista social, històric i dialectal, la tria és esplèndida: el carlisme català va tenir els focus al Maestrat primer (Ramon Cabrera) i a la Catalunya interior (Berguedà, Osona i la Garrotxa) després (Francesc Savalls); d’altra banda, si cal retratar trets decadents aristocràtics, bo serà sempre el mallorquí[1].

Aquest treball lingüístic, el treball físic –cos i màscara de Commedia–, el textual, juntament amb la carnavalesca posada en escena, fan que el resultat de tot plegat sigui una espectacle rodó que, al meu entendre, situa aquesta versió de Lluís Pasqual en els estàndards de qualitat dels goldonis del mateix Piccolo Teatro de Milà. Jordi Bosch, Laura Conejero, Rosa Renom, Boris Ruiz, Laura Aubert, Xicu Masó –entre d’altres–, ens regalen magistralment una significativa mostra del bo i millor de la tradició teatral italiana per mitjà de personatges i situacions del tot nostrats. El resultat, doncs, un producte excel·lent i atractiu per a tota mena de públic. Sense la més mínima ombra de dubte, un dels tresors de la temporada teatral catalana, un tresor que de ben segur que l’any vinent –ah, maleït sia l’aire!– acapararà un munt de premis Max, oi que sí?


[1] Podeu llegir Llorenç Villalonga (la saga de Bearn) per copsar la mitificació de la decadència aristocràtica illenca. D’altra banda, la insignificança de l’aristocràcia catalana la podeu albirar perfectament a la fantàstica Vida privada de Josep Maria de Sagarra.

els_ferestecs_20

Anuncis

2 pensaments sobre “Els feréstecs: deliciosa botifarra amb gnocci

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s