Notícia de Steven Berkoff i Els dolents de Shakespeare

Potent intel·lectualment així com intepretativament, Steven Berkoff és un home de teatre en el sentit total del terme: actor, director, dramaturg i fundador de la seva pròpia companyia, el seu treball destaca per un eclecticisme fruit de les nombroses i variades influències de teòrics del teatre com Bertolt Brecht, Antonin Artaud, Jean-Louis Barrault, Vsévolod Meyerhold… En la seva dramatúrgia, Berkoff mescla components personals, polítics, humans, però sempre des d’una mirada d’outsider (no en va arrossega fama de bad boy entre els cercles teatrals britànics!) i posseeix una concepció total del teatre que l’ha dut, a més de crear els seus propis textos, a adaptar força clàssics a través dels quals reflexiona sobre el contingut de l’obra escollida -i sobre el fet teatral en general- per tractar de transmetre’n la idea que s’hi amaga al darrera, tot provant d’emetre llum sobre el text més que no pas de representar-lo. Molt exigent i minuciós en la seva feina, el teatre de Berkoff és alhora humà i polític, entès aquest darrer vessant com a plantejament de l’estat social que emmascara el tarannà de l’individu més que no pas com a denúncia política stricto sensu.

Per a Berkoff, l’actor és l’epicentre de tot l’entramat teatral i, seguint les pautes teòricoformals de Peter Brook, la nuesa d’un escenari és el punt de partida perquè l’actor, per mitjà d’un intens treball de veu i cos, ompli l’espai buit sense altre ajut que la llum i la música, i on els objectes són sobrers per a tota representació. Cal no oblidar en aquest sentit que, a la natural importància que concedeix la tradició interpretativa britànica a la dicció i l’elocució, Berkoff també posa especial èmfasi en l’expressió corporal, en bona part mercès a la seva formació de mim que va adquirir a Paris sota la batuta, entre d’altres, del mateix Jacques Lecoq.

Un dels darrers textos de Steven Berkoff és Shakespeare’s Villains, que actualment s’està representant a la Sala Muntaner de Barcelona. Traduïda i adaptada per Màrius Serra –Els dolents–, dirigida per Ramon Simó i interpretada per Manel Barceló, el text és un monòleg on Berkoff parteix de la presentació de tot una sèrie de personatges de Shakespeare, el comú denominador dels quals és la maldat. A partir d’aquest punt, l’autor engega una reflexió genèrica i caòtica –en el millor sentit del terme– sobre l’ésser humà en particular i sobre el fet teatral en general: actors, mètode, crítics, autors…, res del que configura tot univers dramàtic s’escapa de la mirada crítica, divertida, cínica, incisiva i punyent del dramaturg britànic, el qual etziba sense embuts al públic els seus pensaments teatrals per tal de provocar-hi una reflexió -que brechtià que és aquest concepte de l’espectacle!-, sempre “a partir de” i “per arribar a” la mare dels ous de tot plegat: William Shakespeare, és a dir, el centre, la síntesi, a partir d’on gira la concepció global del teatre per a Berkoff i, de fet, per a tota la tradició teatral britànica!

I si el sentit del text i la intencionalitat del seu teatre van en aquesta direcció, no podrien haver trobat millor equip per traslladar aquest esperit sobre l’escena catalana que l’esmentat trio Serra-Simó-Barceló. Meravellosa traducció-adaptació de Màrius Serra, “berkoviana-brookiana” direcció de Ramon Simó i una extraordinària interpretació d’un camaleònic i apassionat/apassionant Manel Barceló. En definitiva, un distret, alliçonador i interessantíssim homenatge al teatre a partir dels malvats shakespearians, uns personatges tan polièdrics com polièdrica és la interpretació d’un Barceló capaç d’abocar sobre l’escena “el millor del pitjors” en una sensacional i intensa marató interpretativa en solitari d’una hora i mitja de durada.

Si podeu, doncs, no us perdeu pas Els dolents perquè de ben segur que, a més de gaudir d’un molt bon espectacle, començareu a llegir (o rellegir) Shakespeare compulsivament tan bon punt acabi l’obra…

Per cert, gràcies a la Seila, el Josep Maria, la Lourdes, la Cristina, la Mònica, l’Enric, l’Anna i el seu company, per la companyia i les dissertacions postfunció: sens dubte que van acabar d’arrodonir una ja de per si rodoníssima vetllada teatral.

I si us interessa, podeu gaudir d’una adaptació cinematogràfica d’aquesta obra protagonitzada pel mateix Steven Berkoff en els següents vídeos de YouTube (si cliqueu la part on indica cc podeu subtitular el text en català):

Anuncis

4 pensaments sobre “Notícia de Steven Berkoff i Els dolents de Shakespeare

  1. Una gran text interpretat magistralment per Manel Barceló. Destacaria el treball corporal de l’actor per passar d’un registre a un altre. Emocions que es contraposen tenint la mateixa persona en escena; i hi entres directament, un gest o detall és suficient per deixar-te glaçat just quan feia 2 segons estaves rient com un animal. Magnífica!!!!

  2. Sens dubte, però al mateix nivell que el treball del text. Malgrat la paròdia del pentàmetre iàmbic, el treball de dicció que fa Barceló és a l’alçada dels grans actors shakespearians.
    Una abraçada,
    Jordi

  3. Hola Jordi,
    després de la propaganda d’aquesta obra que has fet, he vist que es representa en més llocs, com per exemple en Reus, així que miraré si alguna em ve bé, encara que no puga gaudir de la companyia dels companys i del profe. Moltes gràcies

  4. No te’n penediràs, Mercè, segur! I si vols dir-hi la teva, som uns quants -bàsicament els que hem vist l’obra- que estarem amatents als teus comentaris 🙂
    Una abraçada,
    Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s