Ricardo III, de Shakespeare, versió Atalaya-TNT: quina meravella de muntatge!

Com és possible que passés per Catalunya sense pena ni glòria mediàtica un grup tan fantàstic com els sevillans Atalaya-TNT, Centro Internacional de Investigación Teatral? Pel que sé van actuar un dia a Reus, un altre a Girona i un altre a L’Hospitalet (al Teatre Joventut, on jo i en Josep Maria vam tenir la fortuna de veure’ls) i para de comptar!

Aquest grup andalús d’investigació i experimentació teatral té tradició (25 anys de trajectòria), gaudeix de prestigi internacional i ha rebut nombrosos premis per la versió que van fer l’any passat, precisament, d’aquest Ricardo III, de Shakespeare. I dissabte passat, com dic, van aterrar per una sola nit al Teatre Joventut de l’Hospitalet i ens van oferir, als pocs assistents a l’espectacle, una exemplar mostra de teatre experimental en el sentit més net, més diàfan, més visceral i més intel·ligent del terme. Amb un muntatge de caire expressionista, la deconstrucció dels diversos personatges de l’obra de Shakespeare és magnífica i la petjada valleinclanesca, així com un simbolisme i una força dignes del millor Heiner Müller, fan acte de presència en escena de manera impactant. I tot plegat sense abandonar la cadència calderoniana o lopeística quant a dicció –és a dir, clàssica castellana– a l’hora d’acarar el repte lingüístic d’un text tan complex (el més retòric de l’obra de Shakespeare) com és Ricard III. L’expressió deformada i guinyolesca, juntament a la dicció clàssica esmentada, a voltes feia patir per la correcta projecció d’aquest difícil text, però el treball corporal –immens!– i la potència simbòlica de la magnífica escenografia imaginada per Ricardo Iniesta, Joaquín Galán i Vicente Palacios compensaven amb escreix les possibles ferides lingüístiques que aquesta opció arriscada d’elocució clàssica i escenificació experimental podien comportar. Per no parlar de la música, la coreografia, les cançons, la llum…, un “tot”, en definitiva, que encaixava meravellosament i harmònicament en un muntatge rodó en tots els sentits.

Ricard III és una de les obres de Shakespeare on es posa més brutalment en escac els límits de la moral de l’ésser humà quan aquesta moral topa frontalment amb l’abast de l’ambició humana. A mesura que l’obra va mostrant el crescendo d’aquest terrible conflicte, els intèrprets hàbilment anaven situant de manera progressiva el públic al bell mig de la tensió dramàtica i, així, de la possible descol·locació inicial produïda per la convenció escènica no realista, es va anar passant a una progressiva catarsi mercès a la inqüestionable força del text i a la màgia que tenia lloc damunt l’escena: grans interpretacions i nombrosos i imaginatius recursos escenogràfics. A més, el grau de complicitat per part dels intèrprets va ser tan gran que em costa de destacar algun membre del grup per damunt de l’altre. Un espectacle, doncs, la qualitat principal del qual resideix en la força i el talent del col·lectiu per damunt d’ exhibicions individuals (clau de volta real de l’èxit de tot treball teatral).

Per cert, el text va ser força retallat-adaptat, però a diferència d’altres versions-adaptacions shakespearianes dolorosament escapçades, la sensació després de veure aquest espectacle és que s’ha presenciat l’obra completa, sense esquerdes, ni manlleus innecessaris. El text i la força de la tragèdia shakespeariana, doncs, arriba amb tota la intensitat de l’original, malgrat la reducció textual. Arribats a aquest punt, doncs, em plantejo si la diferència respecte a d’altres versions contemporànies de Shakespeare més properes a nosaltres ens remet a un tema d’equilibri o potser més aviat es tracta d’una qüestió de treball i experimentació d’equip amb vocació exclusivament de servei a l’art del teatre i no amb vocació de servei a un mateix (síndrome de Narcís)? Una actitud aquesta, la síndrome de Narcís, dissortadament crec que força estesa entre els nostres directors més pretesament moderns…

Adjunto uns quants fragments de l’obra que he trobat penjats a YouTube perquè crec que paga la pena de veure’ls.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s