Jaume Torres in memoriam (24/V/1970 – 20/II/2012)

[Fragment del text que vaig llegir el dia del funeral]

Mai no he conegut ningú tan desinhibit com tu a l’hora de riure-se’n de tot; una desinhibició que et provenia del fet primordial que caracteritzava aquest teu humor com és la capacitat de riure’s de tothom, però abans que res, de saber riure’t de tu mateix. Aquest tret t’era tan natural, tan quotidià, tan epidèrmic, que passava quasi desapercebut per als qui hem tingut la gran sort de tractar-te amb molta freqüència.

Quan quedava amb tu, per malament que estigués, ja sabia que en un moment o altre acabaria rient per algun dels teus comentaris espontanis, ocurrents, absurds, que tard o d’hora, com dic, amb una naturalitat absoluta, acabaries deixant anar enmig de qualsevol conversa, per solemne i seriosa que pretengués ser

Per tot això i per molts motius més, Jaume, has estat una persona senzillament irrepetible i el buit que em deixes és senzillament immens. Tot i així, però, malgrat la tristor que sento ara mateix, vull acabar recordant la positivitat que tan bé ens has sabut transmetre pràcticament fins al darrer instant de la teva vida. Així doncs, no vull parlar més ni de “forats” ni de “buits” i sí en canvi de l’immens agraïment per tot el llegat que m’has deixat: per allò que m’has ensenyat, per tot allò que hem compartit i, en definitiva, per tot el que m’has fet sentir de bo al llarg dels més de 23 anys d’amistat…

I acabo ja amb 4 versos extrets d’un llibre de poemes de Salvador Espriu, El caminant i el mur, que tant tu com jo vam llegir plegats quan fèiem COU, molt especialment aquell dia que estaves tan nerviós perquè havia de néixer la teva neboda, la Carlota…

Crec que aquests versos recullen bona part de l’esperit que ha amarat el teu tarannà al llarg de tota la teva massa curta, però intensa vida:

Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.

De part meva, però també de la Seila, d’en Roc i del teu fillol, en Blai (que guapos que esteu a la foto, collons!), infinites i eternes gràcies per tot, Jaume, i fins sempre.

Anuncis

2 pensaments sobre “Jaume Torres in memoriam (24/V/1970 – 20/II/2012)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s