Els perills d’Ibsen i l’adaptació d’Hedda Gabler al Teatre Lliure

Hi ha aspectes del teatre d’Ibsen que en dificulten les adaptacions contemporànies de caire naturalista (aquí no parlaré, doncs, d’opcions experimentals o alternatives). Com a bon precursor del realisme teatral decimonònic, la seva dramatúrgia sovint sol ser molt narrativa; els personatges acaren autèntiques maratons retòriques que sovint costen de casar amb la versemblança de l’“acció natural” que s’ofereix a l’espectador. Els conflictes que s’hi exposen poden ser molt actuals, però només toquen la fibra de la contemporaneïtat si se sap fer una lectura a fons dels seus textos i s’aconsegueix fer surar aquesta essència damunt l’escena. Vull dir que la forma retòrica del seu teatre fa que, si no hi ha aquest treball en profunditat, on la combinació analítica literària ha d’anar perfectament acoblada a la sapiència escènica (treball d’actors, construcció de personatges, escenografia, etc), el més probable és que el resultat final tendeixi a una superficialitat que, com quasi sempre en aquestes circumstàncies, acabarà pagant l’autor: “obra demodée”, “ha perdut vigència amb el pas del temps”, “museística”, etc, són alguns dels epítets que es repetiran per part de la crítica llosca.
Així, aspectes recurrents de la seva dramatúrgia com el compromís social i la revolta contra l’ordre establert; la modernitat contra els costums que obturen i ofeguen el progrés –tant individual com social– i, sobretot, el rol de la dona i el seu necessari alliberament respecte una posició de sotmetiment total a l’androcentrisme social regnant, converteixen aquest noruec de la segona meitat del segle XIX en un dramaturg compromès, protofeminista i, per extensió, creador d’una temàtica del tot contemporània un segle i quart després del moment en què va escriure les seves obres. Ara bé, la brillantor d’aquesta temàtica, així com els conflictes que es reprodueixen en escena, va acompanyada sovint d’aquest excés retòric que pot malmetre l’essència d’un valuós teatre si no es tracta de manera correcta. La intel·ligència en tots els possibles vessants de l’escenificació, doncs, són estrictament necessaris quan parlem avui dia de representar una obra d’Ibsen.
I en aquest sentit només cal felicitar el director i l’elenc d’actors que ara mateix estan representant Hedda Gabler al Teatre Lliure de Gràcia. L’adaptació del tot contemporània de l’obra (personatges, situacions, adaptació textual i escenografia) fan que el conflicte descarnat que viu la protagonista de l’obra, condicionada pel determinisme social que engavanya el tarannà del personatge, sigui del tot real i actual: la noia “pijeta”, de casa bona (filla d’un general, amb totes les conseqüències que aquest fet podia comportar), que sota la capa d’aparent frivolitat en què ha viscut, ha estat utilitzada per tots els homes que l’han envoltada fins al punt en què la rebel·lió inevitable acaba esclatant i ho fa mostrant les nafres del món resclosit i conservador que l’ha envoltat. La buidor social i existencial, un cop produïda l’anagnòrisi del personatge, acaba aconduint Hedda Gabler envers l’única sortida possible. El camí, però, de la revolta i els mals de la societat de l’època ja han quedat perfectament retratats, tal com Ibsen brillantment es proposa.
Una magnífica escenografia (deliciosos els correus electrònics i els SMS en pantalla!) i unes bones interpretacions que mostren la superficialitat del món de les aparences, es traslladen a l’escena per mitjà de l’ús d’un disseny actual i d’una volguda estètica de videoclip; els gestos, l’elocució per part dels intèrprets, mostren uns conflictes aparentment embolcallats de frivolitat, però que en realitat amaguen les profundes cicatrius individuals i socials a què abans feia referència. David Selvas, doncs, ha sabut recrear una atmosfera pròpia d’una obra de Patrick Marber (hi havia moments de l’obra que no sabia si estava veient Hedda Gabler i la senyoreta Elvstedt  o l’Anne i l’Alice de Closer!) per trobar l’essència del text d’Ibsen.
Una bona oportunitat, doncs, per veure una magnífica adaptació d’un clàssic de tots els temps i gaudir de la seva total actualitat. Si podeu, no us la perdeu!

Anuncis

2 pensaments sobre “Els perills d’Ibsen i l’adaptació d’Hedda Gabler al Teatre Lliure

  1. No és un muntatge dels que et buidin l’ànima, però sí que trobo que Selvas fa una versió digne, imaginativa i que tracta Ibsen de la manera que cal tractar aquest autor per fer-lo digerible i actual. Una abraçada,
    J.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s