The Rise of the Planet of the Apes: una bona revisió del mite prometeic

És recurrent que en el món de l’art hi hagi versions, revisions i interpretacions del mite prometeic, és a dir, d’aquell heroi que per mitjà del desig de coneixement gosa desafiar els déus, prendre’n el seu lloc i, consegüentment, acaba essent castigat irremissiblement per això. Des de l’obra clàssica d’Èsquil (Prometeu encadenat), passant pel poema de Goethe (Prometeu) o la clàssica novel·la de Maria Shelley (Frankenstein), a l’imaginari d’Albert Camus –que justifica el seu secular ateisme per mitjà del desenvolupament, a través de la seva ficció, dels mites de Prometeu i de Sísif–, trobem mostres de “prometeisme” a totes les arts. En cinema, per exemple, només a primer cop d’ull hom pot reconèixer, a més de les diferents revisions del mite de Frankenstein, la mítica 2001: A Space Oddissey o Blade Runner, entre d’altres mostres. I una d’aquestes “altres mostres” precisament ha arribat fa ben poques setmanes a les nostres pantalles: The Rise of the Planet of the Apes (L’origen del planeta dels simis), és a dir, la preqüela de la clàssica pel·lícula de 1968, The Planet of the Apes, que va dirigir Franklin J. Schaffner i que van protagonitzar Charlton Heston i Kim Hunter (la seductora Stella du Bois de Un Tramvia anomenat Desig, convertida en una coqueta símia!), entre d’altres. Una pel·lícula l’èxit de la qual va generar un parell de seqüeles i una posterior i popular sèrie televisiva amb els mateixos protagonistes de la versió cinematogràfica original. El planeta dels simis, pel·lícula basada en la novel·la de ciència-ficció de Pierre Boulle, La Planète des singes (1963), plantejava el retorn de dos astronautes a la terra després de passar molt de temps a l’espai i com troben el planeta ocupat i dominat per uns simis amb intel·ligència humana que, precisament, sotmetien els humans supervivents d’un suposat desastre apocalíptic a un esclavatge semblant al que els humans han aplicat des de sempre als animals. Els rols dominador-dominat eren del tot intercanviats i, per tant, la moralina ètica i ecologista conseqüent sobre els aspectes més foscos del comportament humà, servida en safata de plata.

The Rise of the Planet of the Apes explica com es va gestar aquest desastre apocalíptic –extermini quasi total de la humanitat i domini del món per part de simis intel·ligents– i ho fa tot desenvolupant una nova versió del mite de Prometeu: la recerca de la superació dels límits de la condició humana mercès al coneixement i a la inaturable necessitat de saber (en aquest cas la cerca d’un remei per curar l’Alzheimer n’és el pretext i alhora el leitmòtiv dramàtic), fet que acondueix l’ésser envers l’inevitable càstig diví, que consistirà en l’extermini de la raça i la seva substitució per –cruel paradoxa!– la raça immediatament inferior a la humana, és a dir, els simis.

La pel·lícula resulta del tot curosa amb l’estructura argumental (no hi ha cap detall de la pel·lícula de 1968 que no sigui exposat a la pel·lícula de 2011), espectacular pel que fa als efectes especials dels primats (si no vaig errat parlem del mateix director d’Avatar), equilibrada quant a ritme narratiu, amb moments certament impactants i amb missatges que projecten l’argument més enllà de l’estricta realitat de la narració, com quan es demostra, per exemple, que el domini del llenguatge acondueix –o consolida– inevitablement el lideratge de qualsevol grup. O la metafòrica “mort del pare”, necessària per a l’integrament de l’ésser dins d’un grup social i l’autoreconeixement com a part d’aquest grup, és a dir, el desvetllament de l’ésser relacional, el qual es descobreix a si mateix a partir del contacte amb els seus semblants.

Entreteniment, mitologia i reflexió ètica, The Rise of the Planet of the Apes és, a parer meu, una de les grans pel·lícules de l’any. No sé pas si és cert el tòpic aquell que diu que les segones parts mai no van ser bones. Atesa la qualitat d’aquesta pel·lícula, però, tal vegada fóra bo modificar la frase i afegir que “potser les segones parts mai no van ser bones, però les parts prèvies a les primeres parts poden arribar a ser realment excel·lents”.

Anuncis

2 pensaments sobre “The Rise of the Planet of the Apes: una bona revisió del mite prometeic

  1. Hola Jordi,

    Ja m’agrada que ens recomanis aquesta pel·lícula -encara no l’he vist, però ara sé que la veuré-. M’agrada per la mateixa raó que fa un parell d’anys ens vas recomanar “Batman – The Dark Knight”. Són les típiques pel·lícules que, potser per prejudici meu, me les hauria saltat olímpicament en considerar-les estereotípics productes d’acció per a adolescents, sense en realitat saber de què van.

    Sovint la bona ficció nord-americana, tant la literària com la cinematogràfica, sap combinar de manera reeixida l’entreteniment amb la qualitat, i suposo que això és la clau per obtenir èxit de públic i de crítica.

    Ah, i enhorabona pel rentat de cara que li has fet al bloc. Certament el MistyLook de WordPress és el format més professional que conec, i a més la plataforma WordPress permet obrir diferents pestanyes amb informacció addicional, enllaços, etc., que a la pràctica poden funcionar com a pàgines independents. Tot queda més ordenat, més polit. Blogger, francament, a vegades pot ser una mica irritant.

    Una abraçada,
    S.

  2. Gràcies, Sadurní. Celebro que el bloc t’agradi. Volia, en efecte, no només rentar la cara al bloc anterior, sinó oferir-ne un de nou que pogués ser presentable més enllà de l’àmbit personal.
    Pel que fa a la pel·lícula vaig trobar que oferia entreteniment i reflexió alhora, i vaig donar-li cabuda al bloc precisament per això: per desmuntar prejudicis o apriorismes a causa de la seva peculiar temàtica.
    Gràcies pel comentari i fins aviat.
    Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s