Lluny de Nuuk, de Pere Riera

Comedy, we may say, is society protecting itself – with a smile. J.B. Priestley

Una família que duu una important empresa es reuneix per celebrar un esdeveniment important: el casament de la filla petita. El patriarca, els seus tres fills amb els quals porta el negoci familiar, la sarcàstica exdona del fill gran, la nova xicota del seductor fill mitjà, la tieta de tots ells…, i un exempleat de l’empresa que apareixerà de manera subreptícia i que sembrarà la zitzània entre els membres de la família. Aquest és el punt de partida de Lluny de Nuuk, una de les sis obres guanyadores del T6 d’enguany (1). Aquest exempleat revelarà determinats assumptes relatius a la família -professionals primer, i personals després- tot esbossant-ne una mena de radiografia moral per mitjà d’un to que oscil·larà entre el patètic i el grotesc.

Tots plegats, doncs, començaran l’acció en clau de comèdia formal, amb sarcasmes, jocs de paraules i rialles poc sinceres per, de manera progressiva, anar desvetllant una realitat calidoscòpica i cruel, plagada de misèries, ambicions, i que al capdavall acabarà mostrant-se per mitjà d’una violència inusitada atesa la presumpta civilitat inicial. L’avenç de l’acció proporciona plantejaments (sense resolució) més o menys radicals de diversos conflictes d’allò més vius i interessants: l’enveja desmesurada en el si d’un mateix clan que acondueix els seus membres al llindar de la pròpia autodestrucció; el paper marginal o residual de les dones a l’hora de transcendir el destí material d’un col·lectiu absolutament androcèntric. I sobretot un codi moral cruel i sever que, transmès de pares a fills, acaba niant l’ou de la serp; una manera de transmetre uns valors que acaba generant Regans i Gonerils per comptes de Cordèlies (2). I és que la dissort final del patriarca, després de l’atac dels tres fills i l’assetjament del seu exempleat (i desllorigador del conflicte), passa necessàriament pel sedàs “learià”; passa per una redempció necessària a través de l’anagnòrisi que suposa la confessió final i el viatge simbòlic cap a una solitud i una espiritualitat perdudes que permetin de purificar els esperits de la malícia carnal i material. Cal aquest viatge, doncs, per poder recuperar l’esperança (Nuuk en lapó).

Una obra que més enllà de les clares imatges que ens transporten a la base argumental i estructural del Rei Lear, des d’un punt de vista formal, de desenvolupament de l’estrutura dramàtica, la petjada dels civilitzats plantejaments formals del teatre de JB Priestley és més que evident: reunions educades i divertides on sempre apareix aquell personatge mirall que s’encarrega de reflectir les tares anímiques i morals d’una societat massa avesada a navegar entre un mar de simples aparences.

Pere Riera recrea un món i en dibuixa la seva davallada amb habilitat. El ritme de l’acció és mesurat i el poder de la paraula és primordial; la seva dramatúrgia, doncs, s’allunya de plantejaments simbolistes, neoexpressionistes o sustraccionistes, -tan en voga a casa nostra!- i, altrament, reflecteix un cert britanisme dramatúrgic clàssic quant a plantejament escènic, riquesa lingüística i mesura interpretativa.

Si bé és cert també que s’hi poden trobar objeccions al muntatge: un final forçat en excés i, sobretot, el desdibuixamebnt d’un dels protagonistes (Àlex, el fill mitjà) per mitjà d’un esclat de violència gratuïta que desdibuixa, simplifica i banalitza un personatge que fins aquell moment era un dels més atractius de l’obra. Amb tot, però, la força escènica (bones interpretacions en general i una direcció intel·ligent), així com l’interès de la trama i del contingut, suporten amb fermesa les mancances esmentades i ens proporcionen una obra, com dic, amarada d’un cert anglosaxonisme, al meu parer, del tot necessari per a una escena tan baladrera i “post-post-moderna” com la nostra. Una autèntica troballa, sí senyor!

Bé, troballa a mitges, si més no des d’un punt de vista personal, ja que del talent de Pere Riera ja en vaig ser testimoni en primera persona quan vaig tenir el privilegi de dirigir-li el monòleg d’una obra que vaig escriure ara fa prop d’una dècada quan llavors en Pere encara exercia únicament d’actor (i un actor brillant, per cert!): el seu talent interpretatiu i el seu instint teatral d’aleshores ja denotaven que l’ambició (en el millor sentit del mot) i la seva capacitat artística apuntaven alt. Ha estat, doncs, d’allò més bonic de certificar-ho per mitjà d’aquest excel·lent muntatge.

Dissortadament no he pogut elaborar aquest escrit abans i ho faig ara, quan l’obra ja no es representa (es representava a la sala tallers del TNC fins al 30 de maig). Amb tot, però, entre el Grec i algun que altre festival d’estiu-tador, caldrà estar atents per si l’obra es torna a representar en algun indret de la geografia teatral catalana. Caldrà, doncs, no perdre Nuuk de vista!

(1) El T6 és el projecte del TNC per al foment dels nous valors de la dramatúrgia catalana.

(2) Regan, Goneril i Cordèlia són les tres filles del Rei Lear, de William Shakespeare.

Anuncis

4 pensaments sobre “Lluny de Nuuk, de Pere Riera

  1. >Em va agradar força 'Lluny de Nuuk', no és la millor obra del t6 d'aquest any, crec que una de les seves mancançes és la frescura, la veig massa encorsetada en algunes escenes, potser per aquesta versemblança amb el teatre de factrura anglosajona. Però els actors fan la seva feina i per mi, l'escenografia li fa un flaco favor sobre tot en la darrera escena. Malgrat tot crec que seria una pena que el seu viatge acabés a la Sala Tallers.

  2. >Hola, Butaques…,Tal com molt bé dius, potser pel meu amarament personal de teatre anglosaxó, l'obra em va encantar; i és que des de Priestley, Coward (aquest en clau de comèdia) o Rattigan, que no veia aquesta mena de teatre on la força de la paraula canalitzi les emocions i no únicament la força del cos, com passa en el nostre teatre mediterrani (francesos a banda, on pots trobar de tot…)Coincideixo també amb les objeccions del final, però jo crec que en aquest cas succeeix a l'inrevés del que dius: l'excés barroquisme final acondueix al que comentes de l'escenari. I si com dius aquesta obra no és la millor del T6, prometo fer tots els possibles per no predre-me'n cap d'aquestes de cara a la propera temporada: la cosa promet!Moltes gràcies pel comentari.J.

  3. >Hola Jordi,No conec l'obra d'en Pere Riera, però pel que en dius n'anirem sentint parlar. Ha de ser un goig veure com algú a qui vas dirigir amb vint-i-escaig anys -com a actor- es va obrint pas en el dur (i sovint gregari) món del teatre català. Jo ja tinc ganes que arribi el torn d'en Josep Maria Miró (un altre dels T6 d'enguany), que el conec des que érem petits i que li he anat seguint els passos teatrals. Amb només trenta-dos anys, Miró ja té un bagatge important d'obres, premis i reconeixement. M'agrada molt.Una abraçada,S.

  4. >Ostres, és bo saber això que dius d'en Miró. N'estaré ben alerta. Jo m'estic resituant encara en el mapa teatral d'aquí, ja que els anys d'"exil·li" m'han portat a una certa desconnexió de la realitat teatral catalana. I pel poc que he pogut veure, sembla que amb el projecte T6 el TNC s'ha posat les pil·les i ja no depenem tant de la Beckett per anar trobant nous valors dramatúrgics… Sí, noi, amb en Pere ens vam conèixer a la mateixa escola d'interpretció on anàvem i ell n'era un dels més destacats. Després vam treballar plegats en aquest projecte que vaig dirigir i ell va fer un monòleg sublim del qual vaig aprendre moltíssim (més jo d'ell que ell de mi probablemnt…) Posteriorment vam acabar treballant a la mateixa escola (ell com a professor d'interpretació i jo com a professor de dicció). Recordo haver anat a prendre una copa amb ell una setmana abans que jo me n'anés a viure a la Gran Bretanya i allí ens vam acomiadar i ens vam desitjar tota la sort del món en els nostres diferents camins. I ara me'l trobo amb aquest muntatge al TNC. Realment, tal com dic a l'escrit, em va fer una il·lusió enorme de veure'l i de certificar-ne el seu talent en viu i en directe.Una abraçada i, un cop més, gràcies pel comentari, Sadurní.Fins aviat,J.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s