Joaquín Sabina, “¿¿por que no te callas??”

Gracias Sabina por existir, por esas letras y por hacer que

yo sea, o vea la vida un poco como la ves tu en tus ojos…

[bloc Tupropialetra, admirador del músic]

Fill de policia i nebot de militar, comunista de levita i mocador, trobador del segle XX, poeta urbà i suburbà, idealista compulsiu, progressista impenitent, conversador intel·ligent, mall de poderosos i radiòleg dels miserables i els perdedors; veu del carrer, cant dels marginats, ateu militant, seductor incorregible… Tota aquesta sèrie d’adjectius i molts més –de laudatoris o quasi hagiogràfics!– són els que li acostumen a rajar a Joaquín Sabina cada cop que reapareix a la palestra musical de torn. Ara sembla que hi torna un cop més (encara!) i ja prepara nou disc –Vinagre y rosas– i concerts a dojo. Preparem-nos, doncs, per a un nou degotall de llagoteria desenfrenada al llarg dels propers mesos.

Al meu parer, Joaquín Sabina és l’exemple viu i més pur d’allò que els anglosaxons definirien com a un personatge much-overrated i que aquí podríem traduir com a “extremament sobrevalorat”. Sabina representa la quintaessència de la fantasmagoria andalusa, polida i augmentada a la capital de les espanyes. Madrileny adoptiu i admirat per més de la meitat dels espanyols, incloent-hi els catalans, la xuleria, la pretensiositat, el divisme extrem (a l’estil “castizoprogre”, això sí!), defineixen el tarannà del personatge. El munt d’incoherències que destil·la el seu pensament –probablement massa castigat per les drogues!–, són innumerables. Profeta radical del comunisme, republicanisme i ateisme del segle XXI, és tanmateix amic personal de Letizia Ortiz, Simoneta Gómez-Acebo –neboda del rei– i el Guti del Madrid, entre d’altres “intel·lectuals” (de fet ha tocat en privat per als príncipes a casa seva i tot!) Recomano als estómacs resistents que es llegeixin la seva darrera biografia en format entrevista que es titula Sabina, en carne viva (no us perdeu la foto de la coberta: ho diu pràcticament tot del que “ven” aquest personatge). Me la va regalar el meu cunyat pel meu aniversari i la vaig llegir fa uns mesos per curiositat morbosa i per enterrar definitivament (si calia) determinades admiracions babaues de la meva adolescència i postadolescència. I en efecte, el llibre va servir per aital propòsit (gràcies, Dàrio!) Això sí, vaig necessitar una mica d’Àlmax per poder-me’l acabar. Tot el seguit de tòpics amanits i suats de l’esquerra més emmidonada, teranyínica i sectària, es poden trobar perfectament condensats en aquest subproducte. I alhora també una bona dosi del millor del caràcter del genio de Úbeda, és a dir, el seu messianisme, les insuportables ínfules de superioritat, el seu to de macarra de barri, la maleducació indissimulada que gasta a l’hora d’insultar tot aquell que mínimament qüestioni el que ell diu i pensa; la seva ideologia política simplista i dogmàtica…, en fi, tot plegat, d’autèntica vergonya aliena. És clar que l’autor/entrevistador –Javier Menéndez Flores–, que es defineix com el seu biògraf, és senzillament un simple felador literari que encara té menys dignitat que el seu ídol. No debades el seu principal mèrit curricular i bibliogràfic és, precisament, en paraules seves, ser el biógrafo de don Joaquín.

Dit això, però, al Cèsar el que és del Cèsar: deixant de banda la qualitat innegable de les lletres d’algunes de les seves cançons, Sabina té el mèrit d’haver sabut mesclar el Rock&Roll amb la cançó d’autor o cantautor. Si se’m permet un neologisme prou gràfic per definir-lo, probablement ha sabut “bobdylanejar” o “brucespringsteenejar” com ningú altre a les espanyes i això, si pensem en el nivell musical del pop-rock espanyol, té un cert (o un gran) mèrit. I que consti que, per tant, respecto plenament tot aquell que admira algunes (o moltes) de les seves cançons: jo mateix -una mica a contracor atès tot el que n’acabo de dir- segueixo traient-me el barret davant d’algunes (només algunes, però!) d’aquestes cançons. Ara bé, com passa sovint en el món del pop-rock, la confusió entre la qualitat de l’obra (o d’una part d’aquesta obra) i el babeig absolutament acrític envers l’artista, allò que diu i allò que pensa, és total, i això, al meu parer, no deixa de ser res més que una actitud pròpia d’adolescents o postadolescènts. Quan aquest babeig, però, encara afecta gent que ja ha depassat la trentena o la quarentena, és llavors quan potser una petita visita al psicòleg esdevé, crec, més necessària que mai.

Aquesta immaduresa (i certa incultura, per què no dir-ho?) del públic sabinià, fa que els mèrits d’un bon músic i millor lletrista siguin lloats hiperbòlicament fins a l’extenuació, i se l’acabi situant al parnàs dels grans poetes i/o músics de totes les èpoques. I això, dissortadament, provoca que don Joaquín, ja arribat a la vellesa, encara vagi arrossegant-se (en alguns casos sembla que literalment!) pels escenaris hispans i, el que és pitjor, segueixi abocant aquesta mena de grunys ectoplasmàtics en què darrerament s’ha convertit la seva, ja de per si, poc brillant veu. L’èxit que obté entre els seus incondicionals, tanmateix, és digne del millor Bruce Springsteen o Robbie Williams. I això, personalment, em sembla que és, com probablement diria ell mateix amb el seu peculiar estil expressiu, ¡como pa meá y no echá gota, vamo!

 

Anuncis

5 pensaments sobre “Joaquín Sabina, “¿¿por que no te callas??”

  1. Hola, Jordi. Alguna vegada ha sortit el "tema Sabina" conversant amb els amics, i tots més o menys hem passat pel mateix procés. Primer, admiració durant l'adolescència. Llavors, un progressiu desencís. I finalment, un clar "a veure si deixa de cantar d'una puta vegada". Fa uns mesos vaig llegir un apunt satíric (no recordo el bloc) que deia que, si fóssim als EUA, el Sabina seria una d'aquelles velles glòries que ja només les conviden de tant en tant a algun concert benèfic. I tocant gratis, esclar…A banda d'això, no he oblidat que Sabina va ser un dels "intel·lectuals d'esquerres" que més sang va fer contra Catalunya quan ERC va aconseguir multiplicar els vots el 2003-2004. El seu espanyolisme furibund està molt per damunt dels seus suposats ideals progres. I llavors hi ha la seva (també suposada) qualitat com a poeta. No sé si encara dura, però durant uns anys el Sabina va escriue rodolins per la revista Interviu. En vaig llegir alguns a cal barber (els barbers de poble sempre tenen l'Interviu…). Versos cutres, que pretenien ser graciosos però que en realitat eren rancis, escrits apressadament, buscant la rima fàcil. Versos per encàrrec, vaja.En fi, que l'home no em fa gaire el pes, per dir-ho d'una manera fina.Salut,S.

  2. Hola, Sadurní. Gràcies pel comentari. Coincideixo plenament amb el que dius. També va ser un dels "intel·lectuals" que va firmar un manifest infumable després que s'aprovés l'Estatut al Parlament, on s'afirmava la necessitat de la unitat de l'estat, la meravellosa convivència cultural dels pobles d'espanya, etc, etc. (hi havia, entre d'altres firmants, els "progres" Echanove, Wyoming, Belén-Manuel…) La seva tolerància cultural queda reflectida en la seva ja famosa frase de "garrote vil para todo aquel que se llame latino y que no cante en español".I les seves "satirillas" de l'Interviu (que tothom sembla que llegeix al mateix lloc: jo també ho vaig descobrir al barber!!!) son ben arnichescas i per tant molt adients per als seus incondicionals. Jo també espero que es dediqui a seguir escrivint versos a l'Interviu i a fumar porros sense parar per veure si se li exhaureix del tot la veu (o el cervell) d'una punyetera vegada.Salut, Jordi

  3. Dues vegades se m'ha esborrat el que havia escrit. Buffff!!! Proposo una trobada per parlar-ne en viu perquè el tema dóna molt de sí. Resumeixo: gran el Sabina que tots hem conegut i valorar les cançons que ens han "tocat". Em quedo amb això i els seus vinils i cd de fa anys. El que fa ara; resultat d'un paisatge musical a Espanya (efecte OT, Van Gogs i d'altres Morfeus) que fa pena i necessita recórrer a velles glòries (ningú ha sabut prendre el testimoni). Salvant les distàncies em recorda al Maradona; tipus que ho han estat tot i que acaben arrossegant-se i fent el ridícul entre una cort de "llepas". No espero res d'ell, no hi ha decepció, ideològicament tampoc; amb sort algú li farà d'aqui un temps alguna versió interessant com fan amb el Cohen (disc I'm your man). Millor invertir el temps escoltant el fantàstic darrer disc del Quimi Portet, "Viatge a Montserrat". Hi ha musics que es reinventen brillantment com el Quimi o el Robert Plant (de Led Zeppelin a l'exitós "Raising sand" negant-se a reformar el seu antic grup malgrat la petició dels altres integrants i la productora) i altres que acaben com acaben. Reconec que anar contra el "mercatto" ha de ser difícil però és possible. Per sort nosaltres no ens haurem d'esforçar en no corrompre'ns; la fama la tenim lluny, bé, almenys un servidor. Una abraçada amics.

  4. Ja està bé això que dius, Josep M., i ho entenc, però jo senzillament no hi puc. Quan veig la seva imatge (i el sento parlar) em passa com quan veig la cara del Losantos: em fa venir basques. No m'he tornat a escoltar un Cd seu des de fa més d'una dècada i no penso tornar a fer-ho. Trobo aquest paio un gran farsant i un estúpid integral que si en algun moment em va captivar és perquè duia a sobre encara el sarró de la postadolescència, on costa relativament poc fer-te emocionar amb quatre missatgets pretesament rebels i un parell de metàfores vallecanes. Només cal, però, llegir una miqueta d'autèntica literatura i començar a traduir alguns cantautors estrangers per ràpidament contextualitzar i relativitzar enormement les seves presumptes "grans lletres". I tal com dic a l'escrit, el llibre que vaig llegir-me encara em va fer augmentar més la sensació de nàusea que ja de per si em generava el personatge. D'altra banda, estic totalment d'acord amb el que dius de la reinvenció i m'anoto amb interès les recomanacions que fas. Qualsevol dels que esmentes de ben segur que valen quatre-cents cops més que el "genio de Úbeda" (qualificatiu, per cert que no em desagrada ja que, no sé per què, em recorda molt al de "sabio de Hortaleza"…!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s