Comentari teatral de la Mercè

La Mercè, en llegir l’escrit que vaig fer fa uns dies sobre el teatre català i el britànic va fer un comentari que crec que val la pena situar en aquest apartat, ja que és interessant el que diu:

T’agraeixo el que has escrit sobre el teatre britànic. Com ja saps, en sóc una gran fan i no tinc cap dubte que al teatre català li queda molt de camí per arribar a acostar-se a la seriositat, constància i disciplina en el treball amb la què el teatre anglosaxó, en general, ens deixa bocabadats una vegada i una altra. La seriositat i la categoria amb la que els britànics posen en pràctica les seves escenificacions teatrals, em va fer pensar, des del primer moment que els vaig descobrir, que existía el tipus de teatre que jo sempre havia somniat fer, però, alhora, que l’entorn sòcio-cultural en el qual em trobava momentàniament, distava moltíssim del meu país d’origen i que, amb les seves coses bones i dolentes, encara hauria de canviar molt per a arribar a adquirir el nivell genuí dels anglesos. En fi, està bé voltar món per a adonar-se del moment just en el que estem vivint, com a mínim, sinó, pel que fa al “nostre” desvirtuadíssim teatre. Canviaràn les coses? no ho sé pas. Per si de cas, jo ja m’estic plantejant fer una llarga estada al país del Big Ben per a recuperar allò que el meu retorn al teatre Barceloní s’endugué.

No cal dir que el debat és obert…

Anuncis

4 pensaments sobre “Comentari teatral de la Mercè

  1. >És tot un honor que m’hagis posat a primera pàgina! Glups! Espero que poguem parlar llarga i extensament d’aquest tema (i d’altres, of course!) ja que aquest està provocant, desde ja fa molt de temps, que em replantegi la meva situació com a actriu a Catalunya! Ara marxo uns dies de vacances a Berlín i no vull perdre’m l’oportunitat de veure alguna de les posades en escena que s’estàn fent allà en aquests moments. Crec que companyies com la Schaubühne serien un bon exemple de cap on hauriem de començar a anar… A la tornada t’ho explico!

  2. >Hosti, nena, la nostra ciutat preferida! Quina enveja! Em vaig quedar amb ganes d’anar a veure quelcom de la Schaubühne (de fet, ens vam quedar al vestíbul del teatre, quan hi vam ser!). També ens vam quedar al vestíbul del Berliner Ensamble, amb un regalim de babeta caient. Com a mínim em vaig fer una foto al costat del gran Bertolt… (qui no es consola és perquè no vol…) Per cert, el millor espectacle que hem vist amb temps: el Dido i Enees de la Sasha Waltz al Grec d’enguany. Visca la Schaubühne!

  3. >Que bo, nen! No sabia el vostre “romance” amb Berlín! Jo no hi he estat mai i em fa molta il·lusió. La meva germana Anna (la que dirigeix i actúa), va anar-hi expressament l’any passat a veure “El somni d’una nit d’estiu” feta per la Schaubühne (dirigida per l’Ostermeier) i va tornar impressionada! A més estavem a punt d’estrenar una obra nostra (“Potser somniar”) al festival de sta. Susanna de l’any passat i ens va anar molt i molt bé d’inspiració. (L’any passat també vaig veure la Hedda Gabler d’Ostermeier al Lliure). Aquest any no vaig anar a veure res del Grec tot i que m’hagués agradat alguna cosa puntual, la de la Sasha Waltz per exemple! Ara, a Berlín, n’están fent una de seva que es diu Körper i el més que vé en fan una altra que es titula Nobody. A aquesta última ja no hi serem a temps però espero poder veure l’anterior. Ja us enviaré vibracions berlinesques per a què en pogueu sentir una troçet del seu cel! I prometo explicar-vos detalls quan torni i haver vist alguna obra de teatre made in Schaubühne (me’n moro de ganes!)! Fins llavors, un megapetó pels tres!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s