Va de vins, part 2 (Malbec? Esclar que me’l bec!)

Bé, espero que em perdoneu la broma fàcil del subtítol. Dec estar influenciat per l’estil d’un llibre de pronoms catalans (un dels centenars que es deuen haver publicat!) que es titulava “Faci’ls fàcils!”

Dins d’aquests vins del món de què parlava en el darrer escrit, d’uns mesos ençà m’he quedat enganxat a una, diguem-ne, varietat-nacionalitat vinícola. Tot va començar fa uns anyets quan un amic que va venir a sopar a casa ens va dur un vi que després vaig saber que li havia regalat un expert en vins. El vi es deia San Telmo i la nacionalitat era (sorpresa per a mi)… argentina! I la varietat de raïm, malbec. Em va fer gràcia de veure un vi “internacional” amb una varietat diferent de les clàssiques i omnipresents cavernets, merlots i siràs, i que no n’havia sentit a parlar mai. La gràcia de debò, però, va ser el gust: probablement el millor vi que havia provat en ma vida! Em vaig guardar l’ampolla buida durant força temps i vaig fer una recerca per alguns dels magatzems pels quals acostumo a deambular quan vaig a la cacera de vins. Ni rastre del Sant Telm, però sí que vaig començar a trobar raconets de vins argentins per tot arreu. I la majoria d’aquest vins estaven elaborats a partir de la varietat de raïm malbec. Després d’esbrinar una mica d’on redimonis provenia aquesta varietat de raïm vaig descubrir que havia estat importada de França (com diria mon pare, i no pas mancat del tot de raó, tot el que és bo més tard o més d’hora descobreixes que prové de França!) i que sembla que s’havia trobat un indret excel·lent per al seu conreu i desenvolupament al peu dels Andes, concretament a la regió de Mendoza. Es diu que la zona ideal és un indret anomenat Vistalba, però també hi ha molts vins que provenen de la vall d’Uco (n’he tastat un parell i són deliciosos). Com que desconec la geografia argentina, però, ho deixo apuntat per als qui els pugui interessar el tema…

He començat a tastar “malbecs” diversos i he de confessar que el seu tast inicial és força comú. Després hi ha variació, com passa amb tots els vins, en funció de l’antiguitat, la casa productora, etc, etc. També, no cal dir-ho, hi ha varietat en els preus. Però la qualitat mínima d’aquesta mena de vins està més que garantida. Tots tenen una alta graduació (a partir de 13 i fins als 15 graus), fet no gens estrany si tenim en compte la geografia i, sobretot, el gran consum de carn que hi ha a la zona. No cal dir que tothom te’l recomana com a vi ideal per acompanyar els rostit de tira, crioll, txurrascos i qualsevol carn vermella. El seu tast és ric i variat (com vaig dir a l’escrit anterior, però, sóc incapaç de descriure aquesta riquesa amb adjectius) i s’allunya de l’acidesa simple dels “ruby”, que acostumen a tenir alguns cavernets, i a casa nostra, si no recordo malament, té l’ull de llebre. A més del malbec “pur” hi ha evidentment combinacions de raïm. D’aquestes combinacions n’he tastades dues (malbec-bonarda i malbec-corvina, ambdues excel·lents) l’origen de les quals no deixa de resultar curiós: aquest cop Itàlia (el corvina, concretament, prové de la famosa zona vinícola de Valpolicella); la connexió italoargentina, doncs, amb tanta història, es torna a segellar un cop més, i ara de la mà dels vins! ¡Macanudo!

Les marques que més recordo, deixant de banda l’esmentat i inoblidable San Telmo, són Las Águilas (malbec-bonarda), Passo Doble (malbec-rovina), Argento (Malbec) i Séptima (Malbec). Tanmateix hi ha moltíssimes altres cases que produeixen uns vins, com he dit, tots ells extraordinaris. A Barcelona vaig descobrir que hi ha uns quants vins argentins a la Vinacoteca (C/Valencia, 595) i els preus oscil·len entre els 8 euros els més senzills i els 32 euros els més elaborats.

Escolliu el que escolliu, però, us puc ben garantir que el preu d’aquest vi, tant bon punt l’estigueu assaborint en el vostre paladar, sempre us acabarà semblant d’allò més barat. ¡Os lo digo de veras, pibes!

Anuncis

Un pensament sobre “Va de vins, part 2 (Malbec? Esclar que me’l bec!)

  1. The moving company may provide a moving estimate based on the anticipated volume of goods being moved. Once they loaded up the truck and made the move, they often claim to have the right to readjust the price based on the final volume and weight of the move. In some cases the difference can be substantial.Unless you made adjustments for that in your original contract, the residential moving companies have the right to keep the goods on their truck until you pay the final bill which can be substantially more than you originally thought it would be.There have been stories of an original moving estimate being $1,500 and then the customer had to pay $4,500 at the time of delivery. So read your contracts very carefully because these kinds of things can occur.moving and storage companiesBullOption review

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s